domingo, 19 de octubre de 2008

FRAGMENTS DE L'AIRE

Fragments de l’aire

Qui té la voluntat té la força

Menandre

 

El mall trenca la superfície de maons per deslliurar el mur de la pena i de  l’oblit, i resta encara a la fosca la vida no gaire ensinistrada per a la resistència.  Les finestres s’obrin com una mena de sortilegi, ara per a l’aguait, després per a evocar un silenci que neix just a les riberes de l’ocàs. L’experiència habita els mons rutinaris com l’aprenentatge resol el compromís del viure quotidià. Tot bastit pel somni que nodreix la lluita en la cursa solitària. Un somni plural i convergent per abellir les arrels de l’existència o de la il·lusió. Foragitades vestals que anuncien el cant maldestre del homes sense cau per a guarir-se del fred còsmic. Un món, els mons, els homes, el caos, la boira encara...

I ara diem, com diu Joseph Conrad, vivim com somniem: sols. En cadascun dels esforços de la musculatura humana hi ha la vigència, o el record, d’allò que significa la batalla. Viure no és debades. Clar està. Però al rebost on s’ajupen les metàfores, on hi ha també les andròmines per a fer neteja, crema la realitat cada segon que passa. L’home ja no és el destí de la humanitat, és l’origen i la raó primera que serva la capsa de les sorpreses. S’enceten, just per la meitat, les portes de l’abisme, i l’home sorteja els perills amb gràcia. Amb certa perplexitat. I s’eleva per societat escales amunt, camí del turó per on esguardar la divisa de l’horitzó. Tots som un. Apropiació del nom i potser del cognom de les coses. A la fi, l’anàlisi és ben nostre. I també sumem, sense fer nosa, al destí emmirallat de la incertesa.

Moisés Gil acaricia l’esperit de la soledat. Obri les portes i les finestres per deixar passar la brisa  que haurà de banyar el rostre dels homes del seguici. Soledat benvolguda que guareix les nafres del combat per a la vida. Un temps endins que significa recrear les paraules que hom ha sentit al va del vall i les muntanyes. La finestra com a exordi de passions i de l’amor que vindrà, rebotant, com ho fa l’eco. Tan dinàmic, tan flexible, tan íntim, com el pessic de la nostàlgia que il·lumina el vespre d’una tardor quasi esmorteïda. I l’home, els homes, ho tenen tot a les mans. Només cal allargassar la ferida de l’aire, només cal escolar els dits per les frontisses de la porta del temps i arribar-se al jaç del somni; així com Nietzsche reconeix que res ens pertany més que els nostres somnis.

L’home però és l’ésser de la complexitat; garantia i força per guanyar allò autèntic que resideix al rovell de l’ou de l’existència. Però hi ha massa mons encara. Nostrats prejudicis; abismats records que ja no suren plens d’eloqüència per a tots. I Moisés Gil assaja, ple de vigoria, fórmules per a la descripció de l’autonomia. Un ésser tot sol, o potser massa sol, escridassa sense veu, amb la  mirada perduda de la uniformitat. I Moisés Gil allibera la càrrega pesant de la malenconia tot fent servir les anàlisis creatives que el fan ben gran: magnitud, volum i mestissa qualitat dels elements que s’agermanen per a la vida feta art i experiència. L’enclusa transforma però el gresol fermenta l’esperit de la forma. Tot, però, solcat pels teixits de les noves reformulacions. Un joc on allò que sembla ser, ja no és. Al calaix resten les tisores que han de fer malbé el paper pautat. Però als homes ja no els serveix cap registre que s’esdevinga resum o profecia. Hieràtica definició on guanya sempre l’afirmació de contraris, ja que com assegura Anatole France l’existència seria intolerable sense somnis. I això Moisés Gil ho sap ben bé, doncs la matèria que juga a les seues mans, tan sensibles d’acariciar el vent i les ones a la superfície del objectes poètics, la seua formidable escultura, mai no interromp el cant als miralls del ferro dins la forja de la poesia.

Hi ha però el joc. La voluntat de capir la bellesa al través de la màgia i del joc. Per això l’artista que viu les vint-i-quatre hores de cada dia, com per exemple ho fa Moisés Gil, amb la idea permanent de transformar el no-res universal amb la matèria primera del coneixement, resol allò immaterial, espai sense límits ni freqüències, i mitjançant la restitució tautològica, en la proposta que serà, des d’aleshores, aventura col·legiada per a molts. Una mena de generositat que farà del temps una empremta, i de la subjectiva experiència individual, una fortuna. Doncs la llibertat sols s’avança per l’exercici de la voluntat, o de l’aterratge particular que hom fa després d’un dia qualsevol farcit de mandra. I si François Mauriac s’entesta a dir que cadascun de nosaltres som com un desert, tampoc serà menys cert pensar que paga la pena comprendre per a estimar, o acaronar, ja hem dit les habilitats creatives de Moisés Gil, el valor creatiu que ens millora i ens omple d’humanitat. I per què no al si d’un espai recreat?

j. sou

Universitat Miguel Hernández d’Elx

TOMBANT EL MUR

TOMBANT EL MUR
Acer i al·lumini - 2008

TRÀNSIT EN SEMICERCLE

TRÀNSIT EN SEMICERCLE
Acer i al·lumini - 2008

CREUAMENT DE PORTES III

CREUAMENT DE PORTES III
Acer i polièster - 2008

CURRICULUM REDUIT

Moisés Gil

Cocentaina, 1963. El Comtat, Alacant.

Escultor

Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València.

Professor Titular del Departament d'Escultura de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de València. U.P.V.

 

RESUM

PREMIS:

1983-   Premi d'escultura en el Primer Certamen d'Escultura a l'Aire Lliure d'Orpesa del Mar. Castelló.

1985-   Menció Honorífica i Medalla en la VIII Biennal Internacional d'Art de

  Marbella. Màlaga.

1986-   Premi d'Escultura en la Setmana de les F.A.S. Santa Creu de Tenerife.

1992-         Candidat per Espanya per a la Pépiniére d'Escultura en l'Acadèmia de

  Belles Arts de Bratislava. Eslovàquia. Comissió de les Comunitats  Europees

1996-   Finalista en el Certamen d'Escultura de petit format. Martos. Jaén.

1996-   Premi de Medalla en la Primera Biennal d'Art "Agulló de Cocentaina".

1997-   Premi d'Escultura en el 2n Saló Internacional d'Arts Plàstiques ACEA.

 Barcelona '97, Vila Olímpica. Barcelona.

1998-   Finalista en el Concurs d'Escultura Pública a la Plaça Sant Jordi de Lleida.

1999-Menció d'Honor en el V saló Internacional d'Arts Pàstiques ACEA. Barcelona.

2000-Primer Premi d'Escultura, Premi internazionale di Arte Contemporanea. “Remo Bríndisi”. Ferrara. Itàlia.

2001- Gran Premi d'Escultura del XX Saló Internacional d'Arts Pàstiques ACEA. Barcelona

2002 -Menció Especial en el IV Concurs d'Arts Plàstiques. Chambre Officielle de Commerce d'Espagne en France. Paris.

2003- Primer Premi d'Escultura en 1er Saló Internacional d'Arts Plàstiques i Visuals Aceas de Petits Formats. Barcelona.

2004- Premi “Alfonso Arana” d'Escultura. Plàstica Llatina. Barcelona.
-“Premi de la Crítica” en el 1er Saló Internacional de Petit Format Forum Acea. Barcelona.

2007- Premi d'Escultura de la Biennal de Bunyol.

2008- Menció del Jurat. Cambra d'Oficial de Comerç d'Espanya a França. París.

 

EXPOSICIONS INDIVIDUALS:

2008- “Verbalitzant l'Espai” intervenció a l'aire lliure. El Matzem. Muro.

            “Transigències del ser humà – el físic i l'irreal” Atalaya d'Abizanda, Renovarte, Comarca del Sobrarb. Osca.

2007- “Pensaments Paral·lels” Galerie Reitz, Köln. Alemanya.“Al voltant de l'Espai Escultòric” Atri dels Bambús. Palau de la Música. València.

2006- “Moisès Gil, obra recent” Galeria 9-“Espais Reals – Utopia Trobada”. Sala UNESCO. Alcoi.

2005- “Vivencialidades” Sala d'Exposicions del Centre Cultural de l'Escorxador. Osca.

2004-“Moisès Gil. Escultures 1997-2002” Centre Cultural “Can Gelabert” Binisalem. Mallorca.

2003- “Moisès Gil. Escultures 1997 - 2002”. Museu d'Art Contemporani de Sa Pobla. Mallorca. -“Esculpir el temps”. sales d'exposicions del Palau de Villardompardo. Diputació de Jaén.  Jaén.

2002-Instal·lació “Gemeinsam auf dem Weg nach oben”. DaimlerChrysler AG. Düsseldorf. Alemanya. -“Els Espais del Ser Humà” Galeria Nela Safareig. Madrid.

2001- Spanische Kunst - Kaarst, Stefan W. Fries. Alemanya. -“Escultures” Àmbit, galeria d'Art. Barcelona.

2000- “Voyageurs du destin”. Col·legi d'Espanya. CIUP. Paris.

1998-“Reflexions i històries quotidianes”. Galeria Alba Cabrera. València. -“Espai límit”. Espai d'Art La Llotgeta. València.

1997-“Estancies-Trànsits”. Centre Cultural Manuel Sanchis Guarner, Ontinyent.

1996- Espai-trànsit, Museu Juan Barjola. Gijón.

1995- Els Cars de l'Existència, Galeria d'Art Héctor Mora. Elx.

1994- Espai Conscient, Centre Cultural L'Asunción. Albacete.

1993- Sense Distancies, Juan Gil Albert. Alacant. -l'Espai de Moisès Gil, Centre Cultural d'Alcoi.

1992- Moisès Gil 1992, Casa Municipal de Cultura, Alacant.

1991- lnterioritats Externes, Galeria Eros. Santa Pola.

1989- Moisès Gil 5 Anys, Diputació d'Osca.

1987- Sala d'Exposicions de la CAM. Cocentaina.

1986- Galeria Gomis, Ontinyent.

1985- Sala Rigoberto Albors, CAM. Alcoi.

 

EXPOSICIONS COL·LECTIVES:

2008- “Saló Art shopping” galeria arteabstracto T10 – Carrousel du Louvre. París. “Artistes pel Sàhara” La Nau, Universitat de València. II Biennal Art Nostre, Sala Pintor Jover, Mur. “Contrastes” Galeria Contenidor d'Art”, València.

2007- “I Mostra d'Art Local” Sala de la Torre, Palau Comtal Espai d'Art. Cocentaina. Certamen Internacional d'Escultura “Ciutat de Vinaròs” 2007. Vinaròs. “Art i entorn” Sala Rigoberto Albors CAM, Alcoi.

2006- “Germandats escultòriques” Museu d'Art Contemporani Ateneu de Yucatán. Mèrida de Yucatán. Mèxic. “Inmig-Art”. UNESCO. Alcoi. “Arts Visuals 2000-2005” Can Gelabert, Binisalem, Mallorca. “Art Nostre”. Museu València del Paper. Banyeres de Mariola.

2005- Col·legi d'Espanya, París. - “Al voltant de l'Ovidi”. Centre Cultural Ovidi Monitor. Alcoi. - “Llibertat i Diversitat”. Galeria Lecrin. Granada.

2004- “Tendances Figuratives” Galerie Artitude. Paris. - “La Mar d'Art V” Duanes de la Mar. Xàbia. -“Arts per la Rebel·lia”. UNESCO. Alcoi.

2003- El Tall de la Cultura. Museu de Prehistòria i dels Cultures de València. València. - Col·lectiva Galeria Zero. Ontinyent.

2002-“Estampa, Fira Internacional d'Obra Gràfica i Edicions d'Art”. Recinte Firal de la Casa de Camp. Madrid. -“Sid-Can” Galeria Nela Safareig. Madrid. -Àmbit, Galeria d'Art. Barcelona. -“Estiu 2002, Pintura i Escultura. Juan de Juanes, Galeria d'Art. Alacant.

2001-“New Art” Barcelona. -“La mar d'Art II”. Duanes de la mar. Xàbia. -Galeria Circule della Grada. Bolonya. Itàlia.

2000-“Trànsit”, Project Room. Instal·lació. Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana.  Interart- 2000. València. -“Galeria Linda Hewitt”. Esporles. Mallorca. -“Artexpo 2000”, Fira Internacional d'Art de Barcelona.

1999-Artisti Acea BCN. Accademia Internazionale d'Arte Moderna. Roma. -Fera dell Art. Pavia. Itàlia. -Per un somriure. Fundació March. Palma de Mallorca.

1998-Saló de Tardor. Centre Cultural Casa de Vaques. Madrid. -Homenatge a Joan Pons. Sala El Vienés. Barcelona. -Palais des Rois du Majorque. Perpignan. -LIX Exposició Nacional d'Arts Plàstiques. Valdepeñas.

1997-El Gai Art, Galeria d'Art. Madrid. -Galeria Ra del Rei. Art Contemporani. Madrid. -Art + Sud. Fira Internacional d'Art Contemporani. Granada. -Grand Marché de l'Art Contemporaine. Brussel·les.

1996-Biennal d'Art d'Alcoi. -20 x 20. Galeria Ra del Rei. Madrid.

1995-Artistes Contestons, Art per la Cara Galeria. Cocentaina.

1994-Art per la Pau, Itinerant Alcoià-Comtat. -Simposi d'Escultura de Macael. Almeria.

1993-Tots per la Vida, Llotja de Peix. Alacant. -XXXVII Saló Internacional de Beziers. França.

1992-lnterart 92. Fira internacional d'Art Contemporani. València. -X Biennal de l'Esport. Tecla Sala. l'Hospitalet. J.J.O.O. 92. Barcelona. -Museu Espanyol d'Art Contemporani. Madrid.

1991-52 Exposició Nacional d'Arts Plàstiques de Valdepeñas. -Museu Nacional d'Escultura de Valladolid.

1988-Artistes de la Galeria, Galería Arnal. Villalba. Madrid.

1987-Certamen Nacional d'Arts Plàstiques, Ministeri de Cultura. Madrid. -VI Exposició d'Hivern d'Artistes Alacantins. Alacant. -IX Biennal Internacional d'Art de Marbella.

1986-Sala d'Exposicions de la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre. Madrid. -V Exposició d'Hivern d'Artistes Alacantins. Castell d'Alacant.

1985-Homenatge a Eusebi Sempere. Itinerant Comunitat Valenciana.

1984-XXI Saló de Primavera València.

 

 

OBRA PERMANENT:

Museu a l'Aire Lliure Orpesa del Mar.

Museu de l'Exèrcit, Santa Cruz de Tenerife.

Col·legi Major Universitari d'Osca.

Universitat de Saragossa.

Caixa Postal - Argentaria. Madrid.

        Col·legi d'Espanya. CIUP. Paris.

        Universitat Cardenal Herrera. CEU San Pablo. València.

        Fundació Bancaixa. València.

        Fundació Mercedes Benz. Alemanya.

        València C.F.

        Reale assegurances, S.A.

        Palau de la Música. València.

 

La seua obra es troba en col·leccions privades d'Espanya, U.S.A., Alemanya i Japó.

EL CAMÍ RECORREGUT

EL CAMÍ RECORREGUT
210x117x48 Cm. - Acer i al·lumini_2008

AL BALCÓ

AL BALCÓ
185x64x46,5 Cm.